En primer lloc, la gentola del Rebrot volem agraïr a tots els que vareu participar, d'una manera o d'una altra, al V Festival de Poesia de Rafelcofer.
Sabem que sou molts els que ens recolzeu en aquest tipus d'inciatives tan complicades que solen tindre el calificatiu d'avorrit, o "superculte". Mica en mica la gent a Rafelcofer i rodalies comença a tocar la poesia de ben a prop. I aquest és un dels nostres objectius: que la poesia no siga mai més una cosa inabastable. Canviar "ai, això de la poesia jo no ho entenc" per "mai haguera dit que açò de la poesia m'agradaria tant".
Els mèrits els deixem sempre en mans dels que venen a llegir, dels que participen al concurs, dels que ens empenten. Sense ells la poesia es queda als llibres. Amb ells, es posa guapa i ix al carrer.
Ens ha costat 5 anys, però n'estem ben orgullosos. Enguany ho hem petat! Veure l'auditori des de dalt, com el veiem nosaltres ple de gent, amb les rialles com a banda sonora no té preu. I d'això en té la culpa Don Salvador i la seua gent que han fet de la burrera un bon reclam.
Perquè la burrera fa falta senyors!
I per als que eixe dia tenieu altres coses, us deixem un tast: (per cert, si teniu més fotos i les voleu compartir maria@elrebrot.org )
El mestre de cerimònies, el crack de les presentacions: Francesc Vila.
Que faríem sense les teues paraules?
El "mascle alfa" de la Burrera, Don Salvador Bolufer. Amb ulleres de sol, amb guants..tan és! varem riure tant! La gent et felicita pel carrer!
Cristina, la reina de la guitarra i la dolçaina. Sense ella i sense Enric, l'espectacle de ben segur no sonaria igual. De l'Enric no tenim cap foto!?
Sí, sí, va en calçotets! Pobre Senyor Monzonís! no hi ha dret!
Foto de familia, sempre espentada per Francesc. Amb els tres guanyadors (enguany els tres presents!) Mercè Lloret , veterana del concurs es va fer amb el 1er Premi, Josep Basset amb el 2on i Àngela Guixot amb el 3er i val a dir que va estar molt complicat, no només per la quantitat, sinó per la qualitat.
Els premis, cedits per Edicions 96 (sempre amb nosaltres), van ser lliurats per l'alcaldessa de Rafelcofer M. Carmen Pérez, a qui volem aprofitar per a donar les gràcies igual que a les regidores Olga i Vero que sempre a punt.
A m´`es, enguany vam voler afegir als premis una ampolleta de mistela i potet d'ametlles, que s'han convertit en el nostre carnet d'identitat.
Primer Premi, Mercè Lloret
Segon Premi, Josep Basset
Tercer Premi, Àngela Guixot
No volem finalitzar aquesta entrada sense donar les gràcies a Toni, el millor tècnic a les veus que podiem tindre, a Vicent que a més de cantar albaes també va fer de tècnic de llum per un dia, a Jose per l'escenografia i el bon caure de les flors, a Rosita la Nàssia que fa les millors ametlles del món, i a tota la resta de gent propera al Rebrot que fem el que fem, els hi sembla bé.
I com no, i encara que a molts els faça vindre cagalera , gràcies a la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya que any rere anys ens dona suport sense tindre en compte les diferències ideològiques i lingüístiques que l'altra Generalitat, la que se suposa que és nostra, ens vol fer creure.
Gràcies a tots! i a l'any que ve...ja vorem!
2 comentaris:
com a participant -no premiat- us felicito ferventment per la iniciativa, i també als tres dignissims guanyadors. Espere participar en properes edicions.
A catalunya, som molts els que us estimem. Visca el Pais Valencià.
quim.
com a participant- no premiat-, es va fer lectura dels altres poemes, no premiats?
Publica un comentari a l'entrada