Concert Colla Safor

CONCERT A CÀRREC DE L’

Associació Cultural de Dolçainers i Tabaleters de La Safor-UPG que tindrà lloc diumenge 23 de maig de 2010 a les 19:00 h. al Teatre Serrano de Gandia (La Safor; València), inserit en la Programació d’Actes Commemoratius del V Centenari del Naixement de Sant Francesc de Borja (1510-2010), oferta per l’Ajuntament de Gandia, on s’estrenarà l’obra composta específicament per a l’ocasió:

“Francesc Home i Sant”

Obra per a narrador, dolçaines, ensemble de ministrils (xirimies), grup de vent-metall i percussió

Textos: Joan Timoneda i José R. Pascual-Vilaplana

Música: José R. Pascual-Vilaplana

Direcció: Hipòlit Agulló Narració: Salvador Caudeli

Dolçaines i xirimies: Joanfran Bañuls, Josep Mª. Bataller (dolçaina i xirimia), Paco Escudero, Benjamín García, Joan Grau (dolçaina i xirimia), Pau Martí, Sergio Mengual, Javier Morant, Daniel Pastor, Andrés Puig (dolçaina i xirimia), Miquel Ruiz (dolçaina i xirimia), Toni Salvador, Frederic Santamaria (dolçaina i xirimia) i Fco. Javier Sirerol.

Metall: - trombons: José Ángel Morato, Ferran Pelegrí i Mayte Sanz (i sacabutx); - trompetes: Xavier Cabrera, Asier Escrivà i Alexis Plana (i cornet);

-trompes: Alfredo Fenollar, Moisés Moncho, Marc Moragues i Almanzor Sapena.

Percussió: Josep Basset, Jesús Montagud, Eduardo Morant, Cristian Peiró, Juanjo Reig i Raül Ribes.

COMENTARI SOBRE L’OBRA

La vida de Francesc de Borja i Trastàmara, IV Duc de Gandia i III General de la Companyia de Jesús, ve marcada per un contrast entre la seua vida familiar i la seua vessant religiosa. Home de gran vàlua política, fill d’un llinatge tan peculiar com important, i pare d’una família nombrosa, va viure tot cercant l’equilibri entre les seues responsabilitats com home de govern i la seua naturalesa piadosa. Quasi sempre allò important d’un personatge és, potser, el que no ha transcendit. Les dolçaines, els metalls i la percussió, fins i tot les velles xirimies ens serviran de camí amb la veu del narrador per endinsar-nos en un viatge sonor per la vida del Duc de Gandia. Un home equilibrat, amb allò que en diuen seny, i al qual després quelcom el va fer sant. No es tracta de contar res, sinó d’imaginar-se el que va poder ser amb el recurs sonor de la nostra terra. La imaginació és potser la tasca que més en sap de llibertat.