divendres, 5 de març del 2010

L'amant absent


Com sempre, Conxa, majestuosa i subtil en les seues paraules. Amb ella, la minipoesia creix, es fa gran.
a Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

Anònim ha dit...

m'encanta!

Rosana.

10 de març del 2010, a les 22:23

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)